Sistemes de descàrregues a Internet; el P2P
 Existeixen dos sistemes de descàrrega principals:
-          Sistemes centralitzats: model basat en el sistema servidor-client. Es basen en un servidor centralitzat fix que es converteix en la font de transmissió de dades. Exemple: Plataformes legals de descàrrega com l’I-Tunes.
-         Sistemes descentralitzats –P2P- (la traducció al català seria punt per punt): no tenen ni clients ni servidors fixes. Què tenen, doncs?
o   Estan formats per punts de connexió que es comporten com clients i servidors d’altres punts. És a dir que es basen en la connexió directa entre els usuaris, amb la qual cosa qualsevol punt d’enllaç –un ordinador, per exemple- pot transmetre informació al mateix temps que la rep.

Característiques del P2P:

-Són xarxes fàcils d’utilitzar, accessibles a un gran nombre de dispositius.
-Els participants són clients i servidors a la vegada.
-Formen part de la tendència d’afavorir els sistemes descentralitzats i s’estenen amb l’augment de la connexió i l’ample de banda.
-S’ofereixen continguts digitals de manera lliure i això provoca polèmica perquè es consideren descàrregues il·legals encara que siguin entre usuaris.
Tipus de xarxes de descàrrega

Actualment hi ha una gran quantitat i varietat de xarxes destinades al intercanvi d’informació. No obstant, es poden classificar en quatre generacions diferents:
-1a generació: apareixen els sistemes centralitzats.

-Generació 1,5: sistemes P2P prematurs. L’exemple més evident és Napster, nascut al 1999, permetia compartir arxius mp3 entre diferents usuaris. Tancat per ordre judicial a l’any 2001, fet que va suposar que la xarxa de Napster no fos operativa.

-2ona generació: descentralitzats purs. Més millorats que els seus predecessors. La seva principal característica i avantatge és l’eliminació dels servidors centrals, que són substituïts pels usuaris. Les peticions de recerca es fan mitjançant un anàlisi d’arxius que comparteixen tots els ordinadors connectats. El principal handicap és que la velocitat de descàrrega pot disminuir com més usuaris hi hagi connectats. Exemple: el software adaptat Gnutella.

-3a generació: els supernodes: Combinació dels anteriors models: d’una banda mantenen l’estructura descentralitzada de les xarxes de la segona generació però, per l’altre costat, és un model que escull els usuaris que tenen una major velocitat de connexió. L’exemple més clar seria el d’Emule, el gran servei de P2P tot i portar molts anys a primera línia, i també el programa Kazaa -ja desaparegut-.

-4ta generació: La partició d’arxius optimitza la relació entre l’ample de banda i el tamany dels fitxers obtenint més velocitat de descàrrega. L’exemple seria BitTorrent.